La nòstra gent, stracca de fass schiscià,
l'ha decìs de dì "basta" a la violenza,
basta aì giboll, basta fass buttonà:
'è l'ora che se desseda ògni coscienza.
La vos la corr - la gh'ha on bel son alegher
l'è ona vos che impieniss de giòia i coeur;
su la piazza riven de tucc i part,
calen di borgh, vegnen de la cittaa,
pront a sòfrì per liberà la terra,
tutta gent che fadiga, che lavora
però bon, quand occor, a fà la guerra.
Vun, sora on sass, el se mett a parlà:
«Milan l'è fòrt, l'è senza pù paura,
numm milanes semm pront a la battaglia.
El pòpol che gh'è chì ve le dimòstra
che se pò andà a caval, doprà la spada
e per quest, quand ghe ne sarà bisògn,
ògnun difenderà la soa contrada.
Sì, de per numm, senza nissun aiutt.
Adess a se daremm on bon Statutt
ch'el tegna cunt che ognun el qh'ha el diritto
de vess padron dove el somena el gran:
el nòster camp l'è quest: a l'è Milan.
El Comun el provvederà ai riform,
e tucc sarann istess denanz la legg,
sopportarem mai pù la prepotenza:
in nòmm de sant Ambroeus, gh'è la Credenza.
Milanes, a l'è inutil lamentass
che al dì d'incoeu tusscòss el gh'ha el velen,
mettes a ragionà come andeghee
e fa la frigna per quand la andava ben...
Basta, pientela lì de tira a oltra
tutt quell de bon che gh'era l'alter ier:
el temp antigh, la pas ò l'acqua ciara,
altriment finissom 'me i furboni
che corren nò per minga perd la gara |

Il gonfalone della città di Milano |
Alter che gran progett ò bei paròll
poeu permett che ghe tratten coi baston,
de incoeu bisògnarà che se decidom:
se ghi emm anmò, tiremm foeura i cojon.
Sù, viscor milanes,
sù desgaggemess,
cerchemm de ricordass de on vint ann fà,
quand a credeven de avegh giamò spientaa
invece semm staa numm a dagh la paga
e a casciai a cà soa mortificaa.
I ròbb hinn minga giust? Ben, revoltemes,
vedaremm a la fin, chi vinciarà.
Tullo Montanari |
|